Treball Final de "La Bogeria"

Treball Final De La Bogeria

1    1)        Analisis de l’obra:

El diàleg i la narració predominen sobre la descripció i utilitza una narrativa indirecte i també directe. Tracta del protagonista de l’obre Daniel Serrallonga, de com es va tornant boig poc a poc, i fa un estudi de les causes de la seva bogeria, plantejant les dues teories: una defensa que Daniel Serrallonga ha heretat la malaltia (determinisme biològic) i l'altra creu que la bogeria se li manifesta perquè s'ha trobat en un medi social desfavorable i ha viscut molt males experiències (determinisme social). El punt de vista del narrador que a la vegada és un personatge és la actitud humanitària.
Els personatges són:

·         Daniel Serrallonga à És el protagonista de l’obra. Però nomes apareix al principi i al final.

·         El narrador à És important en la novel·la però és totalment anònim i l’autor no fa cap referència física ni psicològica.

·         Armengol à És un advocat i amic del protagonista Daniel Serrallonga.

·         Giberta àÉs el fill del metge de la família Serrallonga i pensa que en Daniel està boig, aporta un punt de vista científic.

La novel·la segueix dues línies de temps diferenciades, per una banda, tenim la línia del temps de l'explicació dels fets que configuren la novel·la i per l'altra, la que explica aquests fets. Alguns capítols és caracteritzen per l'ús de formes verbals del passat durant el transcurs del capítols, encara que canviava  pel present. La novel·la es desenvolupa des de principis de 1867 i acaba al setembre de 1883. Els salts en el temps entre capítols és variable. L'acció es desenvolupa principalment a la ciutat de Barcelona, però en el tercer capítol s'allunya del món urbà quan els personatges visiten el poble de Vilaniu. Encara que també es presenten altres espais que prenen un paper important però sempre formen part d'un record. És una Barcelona genèrica. Per la novel·la va emprar un llenguatge col·loquial i amb un gran nombre de castellanismes lèxics per les quals va ser criticat, marcats majoritàriament en cursiva pel mateix autor, amb el propòsit d'intentar capçar la complaença dels personatges a usar nous mots per designar realitats noves i que es perceben com innovadores.

2)      Redacció Referents històrics de la novel·la:  

La bogeria és l’única novel·la en què l'acció es mou a cavall de Barcelona i de Vilaniu. Pel que fa a l’ambient  cronològic, ésdes de l’inici del 1868 fins del 1883 passant per les primeres manifestacions de la implantació de la Revolució Industrial. Passan quinze anys els quals transcur la novel·la i Narcís Oller punteja aquests quinze anys amb una sèrie de referents històrics, que responen al subtítol de l'obra, “Novel·la de costums del nostre temps”. Al primer capítol es fa referència a una obra estrenada per l’actor i director Lléo Fontova (gener del 1868); al capítol quart s’esmenten les corts constituents (1869), l’assassinat del general Prim (1870) i la tercera guerra carlina (1872-1876); al vuitè s’al·ludeix a l’enderrocament de la Ciutadella de Barcelona (1869). La novel·la inclou també comentaris crítics al govern espanyol del momento.   A La bogeria retrobem personatges de novel·les anteriors: alguns són només esmentats, com els Galceran i els Rodon; d’altres tindran ara un paper més destacat, com el vell conco Tomàs Riudavets, convertit en el marit d'Adela. Es a dir, aquesta obra està ambientada en difernts llocs i moments historics. L’autor  publica la novel·la en un moment d’impàs productiu, per tal de donar sortida a una situació d’estancament tant estètic (la novella realista ja fa temps que ha perdut a França). Aquesta novel·la novela engloba moltes coses, molts de referents historics i a més és una obra clàssica de la literatura catalana entre altres. Escrita en a Puigcerdà a l’estiu del 1898 però no va ser publicada fins el 1899 a Barcelona i a més és considerada una de les millors obres de Narcís Oller.

3)      Opinió i critica

No ha estat malament però no és que m’agradi llegar massa en català i si ho faig m’agrada elegir els llibres i aquest llibre si fosi jo no el vesi elegit encara que sigui un bon llibre però si fos per jo no el vesi llegit.

Anira Company Capó